Other Albera projects
minimizing the footprint
Scroll to discover
We use cookies to ensure that we give you the best experience on our website. If you continue using the site, we'll assume that you are happy to receive all cookies on this website. You can get more information, or know how to change the settings, in our cookie policy.
Scroll to discover
Aclarida de boscos y gestió dels subproductes
Recuperació de prats i gestió de les suredes
Les accions que fem al bosc estan enfocades a la millora de la gestió i sostenibilitat del ramat de vaques de l'Albera.
La recuperació d'antics prats, així com l'aclarida de certes parts del bosc perquè pugui créixer l'herba, son feines essencials per fer sostenible l'activitat ramadera. Les zones aclarides son zones d’antigues terrasses que han sigut envaïdes pel bosc. Les zones desbrossades son antics prats o brolles que es cremaven cada any per obtenir herba pels ramats.
Els subproductes d’aquestes neteges es comercialitzen per abaratir costos. Part de les branques es cremen, part es trituren i part es deixen a lloc per crear nous refugis per la fauna.
Amb el suro de la nova pela de la sureda (2015-2016) es provarà de fer taps per nombroses caves veïnes de la Catalunya Nord.
L'abandó dels camps de conreu no solament significa una pèrdua de superfície de terra productora d'aliment per les vaques. Comporta la pèrdua dels murs de pedra seca i el "saber fer" d'aquesta tècnica ancestral. Les sèquies i les terrasses s'ensorren. Si un mur s'enfonsa ja no hi ha res que mantingui la capa de sol fèrtil a lloc. Amb les pluges fortes perdem aquella estructura del terra tan fràgil i que ha costat tant de temps formar-se. El sol se'n va amb l'aigua i ens queden els rocs i les pedres a la superfície. El terra s'erosiona i costa molt que les plantes tornin a créixer. Per això creiem que és molt important recuperar tots aquest "murs de contenció" del sol, sobretot en un lloc de muntanya on les pendents predominen sobre els terrenys planers.
I com els murs i les sèquies, ens trobem que les antigues cabanes de pastors també cauen. Ja no podem anar seguint el ramat dia i nit perquè no trobem llocs on dormir, on arrecerar-nos davant d'una tempesta d'estiu. Aquest estiu teníem dos pastors que volien quedar-se a dalt amb el ramat tot l'estiu. Es molt important que puguin tenir un lloc mínimament confortable per dormir i tenir les seves coses a sec a prop de la carena, on estan les vaques tot l'estiu. No podem pujar i baixar cada dia! Això es massa cansat i penós (son tres hores de marxa difícil). Per això estem treballant amb un especialista en construccions de pedra seca per intentar arreglar les cabanes que estant mes a prop dels cims. Dos de moment. Una a cada vall de Baussitges. La seva restauració es difícil i costosa. No podem pujar materials mes que a peu. S'han de netejar els voltants, embardissats. Recuperar la font propera a cada un dels refugis, que en els dos casos està destruïda i es un fangar. Fer el lloc de nou habitable. Tot un repte!
La recuperació dels antics camins ramaders que baixen dels cims a les valls ens facilitaria molt la feina de reunir tots els animals després de passar l’estiu a les carenes. El primer que volem recuperar es el que baixa del Coll del Pal a la Vall de Freixa, on passa l’hivern el ramat mes gran de la finca.
L'actual mortalitat massiva d'abelles es un tema preocupant a molts nivells a escala mundial. Les característiques de Baussitges, apartada de focus contaminants propers, la converteix en una bona candidata per crear un santuari d'observació i experimentació amb les abelles. Entendre el per que d'aquestes mortalitats massives, arribar a conclusions sobre el millor tipus de rusc a utilitzar, intentar comprendre com podem gestionar un colmenar de forma que totes dues parts, les abelles i l'home, surtin beneficiades, son alguns dels nostres objectius principals.
Amb la col•laboració de diverses associacions franceses, estem demanant recolzament financer. Un projecte interfrontarer que ens pot ajudar a abordar aquest tema tan interessant i que preocupa a tanta gent.
Per altre banda, la venda dels productes que s'obtinguin de les abelles, la mel principalment, ens donaran uns ingressos que ens permetran mantenir les instal•lacions i portar endavant el projecte.
Pioners en el coneixement dels avantatges per la salut que té passejar-se per un bosc madur, els japonesos ens porten la davantera en aquests temes. Des de ja fa casi vint anys, porten als seus malalts a fer estades als boscos madurs. No val qualsevol tipus de bosc. Han de ser boscos madurs, on la ma de l'home no hagi intervingut durant molts anys. Arbres centenaris caiguts veuen el temps passar, branques nombroses al terra donen refugi a insectes, aus i nombrosos petits mamífers. La diversitat es enorme. No hi ha cap agressió al sistema. La calma es regne d'aquest llocs màgics. I son aquest arbres centenaris, els que viuen en aquests boscos, els que fan augmentar la diversitat de unes substancies denominades fitoncides (una mena d'olis essencials), segregades per totes les plantes per defensar-se dels agents patògens del bosc, com poden ser fongs o insectes que es nodreixen de la fusta. Son aquestes substàncies químiques les que influencien directament en el nostre sistema immunitari, activant-lo, regenerant-lo, a més de produir en les persones una sensació de benestar notable. Això combinat amb exercicis de respiració, de meditació, d'introspecció, han demostrat que ajuda a la cura o millora significativa de moltes malalties nervioses o que afecten al sistema immunitari.
Un projecte recolzat per diferents entitats han escollit Baussitges com a finca pilot per posar en marxa aquest nou projecte de camins terapèutics.
Pas obligat de grecs, romans i mes tard catalans, aquestes muntanyes estan poblades de restes arqueològics. De fet, ens troben en una de les zones amb mes restes arqueològics d'Europa. Un dels punts vermells de l’arqueologia. Recentment s'ha descrit el Dolmen del Mas Gamarús (a la Vall del riu Orlina), s'estan fent excavacions en un aflorament de l’època dels grecs, un santuari d'adoració a l'aigua, amb la descoberta de peces de vidre, metall i ceràmica de molt valor arqueològic. Es varen començar a fer excavacions al que es suposa un poblat iber. Aquestes darreres, van haver d'aturar-se per manca de pressupost, resultat del canvi en la política de recerca arqueològica de Catalunya. Es varen trobar moltes peces de ceràmica, alguna joia, peces d'us personal. Els arqueòlegs no varen poder arribar a la roca mare, nivell mes inferior on es suposa va començar el primer assentament. Es varen quedar al nivell datat a la Edat mitjana. Confiem que trobarem la manera de continuar amb aquesta recerca tant interessant.
A Baussitges trobem dues capelles, una preromànica (s. IX), la de Sant Martí de Baussitges, i l'altre romànica (s. XII), la de Sant Genis d'Esprac. La primera va estar restaurada, encara que varen cometre el greu error de destruir els murs que l'envoltaven i que tancava l'antic cementiri. Pèrdua irreparable! Descuido? Mala intenció? ... La de Sant Genis està encara en peu. Necessita atenció urgent. Hi han esquerdes a les parets, humitats. Especialistes en la tècnica del "frescos", s'han ofert a restaurar o fer de nou l'interior gratuïtament. Primer hem de trobar fons per arreglar l'estructura fonamental. Desprès seguirem per la decoració.