La Vaca de l'Albera
“ w o o o o h ”
Scroll per descobrir
La Raça de la Vaca de l'Albera, una raça autòctona catalana
Història
Les formes de pasturatge pròpies de l’Albera es veuen ja citades l’any 1148 en un document on s’atorguen els drets de pastura de la casa reial catalana als monjos de Vallbona, el territori dels quals s’estenia per les dues vessants de la serra de l’Albera. L’any 1868 ja es fa esment d’una raça pròpia de vaques a l’Albera, però la seva descripció no es va fer fins a mitjans del segle passat, a la tesi doctoral de Mascort (MASCORT L. (1957). La raça vacuna de las Alberes. Tesis Doctoral, Universitat de Córdoba, Córdoba.).
En l’actualitat aquesta raça lidera un projecte de recuperació dirigit per l’Associació Baussitges d’Amics de la Vaca de l’Albera (ABAVA), que intenta salvar-la del perill d’extinció. Tots els exemplars pertanyen a l’ABAVA. El ramat mare (350 individus) viu a la Serra de l’Albera, a la finca de Baussitges, dintre del Paratge Natural de l’Albera. Tretze explotacions ramaderes més, distribuïdes per tota Catalunya, amb un total de uns 250 individus, col•laboren amb el projecte, essent nuclis reproductors essencials per la supervivència d’aquesta raça. Des de l’Associació agraïm a tots aquests ramaders els esforços que estan fent mantenint els seus ramats a casa seva.
La Vaca de l'Albera: dues coloracions
Tenim dues coloracions de la vaca de l'Albera, la vaca fagina i la negra.
Les vaques i els seus hàbits
La Vaca de l’Albera és una raça autòctona catalana que es troba avui en dia en perill d'extinció. Viu en règim de semi-llibertat a la Serra de l'Albera. És rústica, àgil i de petita estatura, i està molt ben adaptada a viure en zones arbrades de muntanya.
Basa la seva alimentació en la vegetació dels boscos i prats que té al seu abast. Branques, rebrots, fruits d'arbres i herba son la seva alimentació. Això, juntament amb la seva rusticitat i la seva adaptació a viure en zones de muntanya, la converteix en una eina molt eficaç per a la neteja de boscos i la lluita contra els incendis forestals.
Amb l’arribada de la primavera els ramats pugen a les carenes en busca de noves pastures i aire fresc. Allà viuen fins passat l’estiu. Amb les primeres tempestes de tardor comencen a baixar de les carenes buscant l’abric de les parts mes baixes de les valls on passaran la tardor i l’hivern. Durant aquest període, coincidint amb l’època dels parts, es fa una aportació d’aliment suplementari, ja sigui en forma de farratge o de tacs, que són un compactat d’userda, cereals i melassa.
La recuperació d’antics prats convertits ara en brolles i plens de bardisses, així com les aclarides de boscos en zones d’antigues terrasses, són feines imprescindibles per fer sostenible aquest projecte ramader a Baussitges.
Descripció morfològica de la raça
Els cinc trets morfològics fonamentals que defineixen aquesta raça són:
- És una raça forta i resistent, molt ben adaptada al fred de l’hivern. Àgil i de petita estatura, és capaç de desplaçar-se per terrenys molt accidentats. Aquesta adaptació permet que sigui útil en la neteja de boscos i prevenció d’incendis.
- El cap té un aspecte massís i allargat, els ulls són prominents i la regió facial és allargada. El morro acostuma a ser pigmentat en negre o orlat en clar. Les banyes són majoritàriament en mitja lluna o en ganxo curt, de mida discreta, blanques amb puntes negres i generalment serrades en els adults. El coll és llarg i aplanat.
- El tronc és aplanat, estret i profund, amb la creu destacada i partida. El dors i el llom són escassament musculats i amb tendència a l’ensellat. El ventre és voluminós i la gropa presenta un perfil horitzontal. El borló de la cua és abundant.
- El sistema mamari és petit, recobert de pèl fi i llarg. La llet produïda per les mares és suficient per tirar endavant els vedells. Les mares ben alimentades durant la gestació i el període d’alletament augmenten notòriament la producció de llet. Això influeix directament en el creixement dels nounats. La llet és molt cremosa i concentrada, però falten anàlisis per determinar la seva composició. Properament buscarem recursos per poder fer estudis preliminars de la caracterització de la llet.
- Les extremitats són fortes, amb articulacions ben definides. El pèl és abundant, amb gran varietat cromàtica, des del negre al ros, amb descoloriment gradual a les zones inferiors del tronc, al llistó, a les orelles, a la base còrnia i al serrell. Son típiques d’aquesta raça les coloracions negra-marró xocolata, amb una gran variació de tons, i la vaca fagina, de color beix.
La Carn
La seva carn, 100% ecològica, és més tendra i saborosa que la major part de les carns que trobem avui dia al mercat. Té un gust lleuger a herbes mediterrànies i un baix contingut en greixos. Aquestes característiques la converteixen en una de les carns més saludables per a la nostra alimentació.
La venda de la carn dels vedells comença a ser una ajuda per la sostenibilitat del projecte. El reconeixement dels nostres esforços per part de l’Administració, valorar la importància de què els ramats tornin a circular per les nostres muntanyes per disminuir els riscos d’incendis, un interès en el manteniment de les races autòctones del nostre país i una preocupació cada vegada més general per una alimentació sana i neta, ens encoratgen a seguir endavant amb aquest projecte.
La vaca de l'Albera viu en total llibertat
Recuperació de la raça
ARAVA (Associació de Ramaders de la Vaca de l’Albera)
El programa de recuperació, iniciat l'any 2010, pretén augmentar la població de forma suficient per evitar el perill d'extinció. Les tres línies principals en les que s’ha treballat des de l’any 2010 són la millora de la transformació i engreix dels vedells, l’augment de la població de la raça i la recuperació de pastures a la finca mare, Baussitges.
Durant set anys les millores en la transformació dels vedells han estat significatives i s’han traduït en l’obtenció de canals amb un bon recobriment de greix i una carn tendra i saborosa. L’extraordinària millora en la qualitat de la seva carn, realitzada per en Joan Dalmau, ha animat a nous ramaders a cuidar d’aquesta vaca. La seva carn comença a ser valorada pels millors cuiners catalans i per un públic cada vegada més extens.
Una població cada vegada més conscienciada de què els animals estiguin criats en condicions respectuoses i sanes, tant per l’animal com per l’entorn, ens ajuda a aconseguir els nostres objectius.
Des de l’inici del projecte i fins a data d’avui totes les femelles nascudes es guarden per augmentar la cabana total de la raça. Els mascles, excepte els destinats a sementals, es destinen a l’engreix.
El programa de cessions de petits ramats ha ajudat a la seva expansió. L’any 2010 solament trobàvem Vaques de l’Albera a Baussitges i ara en trobem a 13 explotacions ramaderes més, distribuïdes per tot el territori català, amb un total de 250 exemplars.
Condicions de vida molt dures
Els treballs en la millora de la carn que han estat realitzats fins ara ens han ajudat a desmentir la mala fama que tenia aquesta raça respecte a la producció de vedells i la seva transformació. És ben segur que una vaca que viu en un entorn de muntanya molt dur, com és la Serra de l’Albera, destinarà les seves energies a sobreviure si no se l’ajuda. En el moment en que les necessitats alimentàries estan ben cobertes es poden permetre destinar part de les seves energies a la reproducció, en el cas de les vaques adultes, o a engreixar-se, en el cas dels petits.
Com col·laborar amb el projecte
Vols col•laborar en el projecte?
Tots són benvinguts a aquest apassionant projecte. Si vols participar, contacta amb nosaltres.
Coses concretes de la gestió de la Vaca a Bausitges
1.- Pugen a la primavera. Amb l’arribada de la primavera i de la floració del bruc les vaques comencen a pujar cap a les carenes de la Serra de l’Albera, on passaran l’estiu a la frescor dels boscos de faig i roures, i a les pastures culminals
2/3.- Estiueig a la frescor de les carenes frontereres amb França. Les vaques pugen cap a dalt buscant la frescor i les pastures més tendres de les carenes. Allà dalt és un altre món! Quan a l’estiu tothom va amb samarretes i busca la frescor al costat del mar, allà dalt no sobra mai la roba de màniga llarga. Fugen dels mosquits, les mosques i la gentada. No són llestes aquestes vaques, no! Gaudeixen del paradís que són aquelles contrades i de la bonança del temps d’estiu. Per nosaltres comença el temps de les “rondes”: passeigs a peu i amb cotxe per controlar el moviment de les vaques per dalt les carenes per evitar que baixin massa i que puguin fer mal a les vinyes del costat francès. Un pastor estiuejant amb elles és un dels nostres reptes avui en dia. Algú que estigui amb elles tot l’estiu, que registri naixements, controli els vedells petits, que eviti els problemes que puguin generar i que conegui la seva localització.
4/5.- Baixen a la tardor amb les primeres tempestes. Quan comencen les primeres tempestes d’estiu les primeres vaques comencen a baixar cap a les valls, cadascuna a la seva vall, i llavors reben una alimentació suplementària durant la tardor-hivern. No és comú que es confonguin i es barregin vaques de diferents ramats. A les valls les rebem un altre any amb la il•lusió de tornar a veure els nostres boscos amb aquests animals tan entranyables. Comença el període de donar menjar a les vaques! Es separen les que baixen una mica més fluixes perquè es puguin recuperar poc a poc, i es dona farratge i tacs a les altres. Poc a poc els tres ramats de Baussitges es van completant amb els individus que van baixant de les carenes.
6.- Parts i Guarderies. Cap al mes de setembre comencen els primers parts de la nova temporada. Aquesta vaca pareix sense cap tipus de problema unes cries petites, eixerides i de color marró claret que es van enfosquint amb l’edat. Poc a poc, més i més petits van poblant els boscos. Alguna mare es queda vigilant-los mentre les altres van a buscar menjar al bosc. Formen com “guarderies” de dos o tres mares que controlen de 15 a 20 vedellets recent nascuts, molt curiosos i juganers. Molt maco de veure!
7.- Esquellades a l’hivern. Quan l’hivern està ja mirant cap a la primavera comencem a fer les primeres “esquellades”. Es fan els mesos de gener, febrer o març segons l’any. És el dia en què es reuneixen totes les vaques d’un ramat per fer els controls veterinaris obligatoris, es posen nous collars i esquelles a les noves vaques adultes, es fa recompte dels petits nascuts durant aquella temporada, es separa algun individu que necessita un tracte especial i es fan altres accions amb el ramat. Abans era un dia festiu i de treball alhora!. Els pastors francesos venien a fer-nos un cop de mà i es cuinava el plat típic d’aquest dia, la “blanqueta de vedella de l’Albera”. Després d’acabar la feina, on tots hi col•laboraven, venia el moment de relaxar-se, de recitar poemes, d’alguna cançó si venia algun músic, de recordar vells temps... Era una festa entranyable avui dia convertida en un dia només de feina, i és un dels nostres objectius tornar a recuperar-la!.