Nuestro equipo de Baussitges
el dream team el tenim aquí
Scroll per descobrir
Una família fora de lo comú
Tot això no seria possible sense un equip de persones que creuen en el projecte i que gaudeixen de l'entorn - tenim la sort que la nostra oficina de treball està gairebé tocant al cel! L'Ànima del projecte és Marta - que es va enamorar d'aquestes muntanyes des de nena i ja fa 25 anys que va fer aquí la seva llar i el seu projecte de vida. Marta és una d'aquelles persones que transmet la pau i serenitat del lloc. La resta de l'equip ho formem personatges “variopintes - des d'un noi bolivià treballador de camp a una noia de ciutat que es transforma en aquestes muntanyes!
A continuació ens podeu conèixer a tots!
Luis i Johny "Els tots terreny"
Dos germans bolivians amb la vaca de l'Albera. El major, Luis va aprendre l'ofici de vaquer en aquestes muntanyes; avui, amb ajuda dels seus gossos, és el pastor de l'Albera. Corre com una gasela, és fort i molt bona persona. Sempre amb un ull en tot.
I una mica més jove, Jhony, s'ocupa principalment de les oliveres i és l'expert en construccions de pedra seca. A més forma equip amb Luis per a qualsevol dels treballs de camp. Com una gasela a les muntanyes després de les vaques, és decidit i espavilat.
Puri "l'apuntadora"
Des de Vilajuïga, Puri és la nostra administrativa. Com una formigueta és metòdica, sense pressa però sense pausa, ordenada. Sempre amb la seva agenda en mà – segueix apuntat el dia a dia amb bolígraf. Gestiona totes les comandes de la carn amb eficiència i controla tots els nostres nombres.
Joan i Miquel "Els que acoronen els vedells"
Joan Dalmau i Miquel Juncà són els acaronadors dels vedells: l'engreixi no seria igual sense ells. Cuiden dels animals més feliços del projecte. Sense les seves manyagues mai hauríem aconseguit els bonics vedells de la nostra raça, futur i sorpresa per a altres criadors de la mateixa. La qualitat de la carn ha millorat notablement amb el seu treball i la seva dedicació.
L'equip de gossos Swing, Gipsy, Roni, Diana, Browny i Swing
Sense la seva col•laboració el treball en aquestes muntanyes seria impossible.
Gipseta – la més activa, llista i desperta. Pendent d'un gest, d'una sola mirada per posar-se en acció i dirigir les vaques, les gallines o qualsevol animal que es mogui. Escrit en els seus gens, el seu deliri és dirigir, moure, portar d'aquí cap enllà un ramat per molt petit que sigui. Incansable corredor, el seu premi més preuat és el treball ben fet.
Brownie – el més fidel company de Marta, tranquil, serè, afectuós. Vigilant i atent a qualsevol moviment de la seva mestressa – llest a acompanyar-la a l'altra punta del món.
Diana – l'àvia de l'equip de gossos. Amb els seus nou anys d'edat, encara li costa controlar el seu instint caçador davant els tendres vedelles. Sempre alerta amb ella quan treballem entre vaques i vedells.
Swing – inseparable de Luis. Fort, obedient, treballador. Troba les vaques encara que s'amaguin en els boscos o garrigars més densos. Les guia cap a casa quan baixen de les muntanyes.
Rondi – de Rondinaire” - encara que encara un cadell, s'imposa en el grup caní com un individu prometedor. Llista, com la seva mare Gipsy, brillant, àgil en els seus moviments, aprèn fàcilment dels seus mestres.
A l'esquerra amb el seu inconfusible somriure, Gipsy. En la part dreta de dalt a baix: Rondi, amb cara de no haver trencat un plat, Diana, preocupada pel seu bronzejat i Browny... bon solucionador de problemes.
Banyetes
Mascle de raça pura de l'Albera, varietat negra, va perdre la seva mare a les dues setmanes de néixer. Vam tenir la sort de trobar-lo entre el ramat, encara que ja molt debilitat. El vam portar al "centre de rehabilitació d'animals febles" del Mas de la Llosa i allà el vam alimentar amb biberons. Torns de biberons cada dues hores, gràcies a l'ajuda d'uns amics allotjats a la casa rural "el Corralet" durant aquells dies, varem aconseguir tornar-li la energia. Al cap de dues setmanes, recuperat, corria i jugava amb la Rondi, la nostra gosseta. Ben conformat, fort, tranquil, pensem poder-lo dur a fires com bonic representant de la raça Albera.
Clara "La mana més"
Clara té la capacitat de resoldre tot a partir d'un somriure. Desborda energia, simpatia i eficàcia en el treball (quan deixa els seus biquinis a banda). Habil amb els fitxers interminables de les vaques, coneix a gairebé totes pel seu "pendent-nombre" però oblida els seus noms de pila.
Com a bona "mandamás", vol que les vaques també li obeeixin, oblidant que elles (les vaques de l'Albera) tenen les seves pròpies regles i no atenen a raons humanes. Li agrada molt parlar i quan jo no l'escolto, parla fins ¡amb les vaques! i el millor és que l'escolten encara que !sorpreses pel seu llenguatge! La entendran? sempre em quedo amb el dubte ...
María "el motoret de mare"
La filla de Marta
Marta "el costat Yang"
Somriure genuïna de mai parar. Atenció d'un colibrí. Terrenal en extremis.
Si busques "Pau" en la wikipedia t'apareix una foto d'ella. Marta transmet aquesta pau i tranquil·litat interior - que només uns pocs aconsegueixen i que tothom sent en la seva primera trobada amb ella. L'entusiasme amb què explica el seu projecte indica que és una de les (poques) persones que ha tingut la sort de fer de la seva vida el que li agrada. Al escoltar-la - (gairebé) tothom vol participar en el seu projecte. Molt treballadora, molt perfeccionista i amb uns valors molt humans - ah !! i molt tossuda! La seva capacitat d'esforç és tal que és capaç de córrer mitja marató amb una preparació de tot just 2 carreres de 4 km. Per una banda innocència - com si no li hagués contaminat la gran ciutat -i per l'altre "dura de pelar" - conseqüència de l'entorn (la tramontana i la muntanya) i la vida en soledat apartada de la gent.
El primer per a ella és la seva filla - després els seus gossos, les seves vaques i després les seves muntanyes - la resta després - per aquest ordre
Una persona que val la pena conèixer.
Agraïments
Hem d'esmentar a totes aquelles altres persones que d'una manera o una altra han col•laborat fent que aquest projecte pugui desenvolupar-se:
A la meva família, als meus pares per haver-me donat la possibilitat de viure en aquestes terres i cuidar-les; a ells també i al meu germà per haver cuidat del ramat durant tants anys de dificultats i fer possible que aquesta raça hagi sobreviscut fins als nostres dies; als ramaders de les explotacions externes de la vaca de l’Albera de tota Catalunya, per els seus grans esforços; al PEIN (Paratge d'Especial Interès Natural) del Parc de l’Albera; als organismes públics Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i al Ministeri d'Agricultura per fer viable el projecte; a tots els veterinaris implicats; a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialment a Jesus Piedrafita i al seu equip, per la seva implicació amb el projecte i el seu coneixement; als mitjans de comunicació i audiovisuals, que ens han visitat per parlar del nostre projecte i ens han cedit el seu material;
A tots els voluntaris – infatigables treballadors sense l'ajuda dels quals i bon humor molts treballs hauríem estat incapaços de realitzar. Gràcies pel seu bon humor!
I no ens podíem oblidar de tots els nostres amics que amb les seves visites, les interminables xerrades/discussions en l'impressionant porxo o entorn del foc, amb les seves idees, la seva companyia en les nombroses excursions a la recerca de vaques, ens han recolzat tant als moments més difícils com en els més divertits.
Gràcies de tot cor a tots vosaltres per fer possible aquest bonic projecte i salvar entre tots aquesta raça nostra tant especial, la Vaca de l’Albera